Amb el disseny i la construcció del Pavelló Era es vol assajar un habitatge mínim de qualitat, amb criteris d’arquitectura passiva i sistemes constructius eficients, que generi un vincle amb l’entorn immediat i que sigui econòmicament viable.
Arran del projecte de pavellons rurals, que reflexionava sobre la manera de construir en l’entorn rural, el Pavelló Era proposa una reconstrucció simbòlica d’aquell espai essencial que un dia van ser els masos i els masets. Reinterpretar l’herència de l’arquitectura vernacla amb un llenguatge contemporani, que faci servir la tecnologia i els materials actuals sense oblidar la nostra tradició constructiva.
El pavelló que hem construït a Darmós, a la Ribera d’Ebre, se situa a la frontera entre l’urbà i el rústic, amb una relació directa amb el paisatge però vinculat al teixit urbà.
El solar havia estat l’era de Ca l’Anguera, l’edificació que ara es troba a l’altra banda del carrer, i conserva la mitgera de pedra i el tancament de façana de tàpia d’una antiga construcció. Com els masets i les casetes d’eines propis de les Terres de l’Ebre, el volum s’acaba amb una coberta inclinada a una aigua que recupera les teules velles de l’antic cobert que ocupava el solar.
El pati d’accés actua com a filtre entre el teixit urbà i el paisatge. Amb un joc de miralls i transparències, ens deixa entreveure allò que ens espera quan obrim la porta: un interior que s’aboca a l’exterior.
La façana de l’edifici està acabada amb taulers que barregen encenalls de fusta i ciment blanc, agafant un to semblant al morter de calç tradicional. La textura i el color de la pell s’integren bé en el nucli antic, amb el contrapunt industrial de l’especejament propi d’una construcció en sec.
Uns espais de dimensions més reduïdes que les d’un habitatge convencional permeten una experiència immersiva en l’entorn immediat, i impliquen una manera d’habitar-lo senzilla, alhora que efímera.
El pavelló té una planta rectangular de 12 x 4,2 m i allotja el programa mínim d’un habitatge per 4 persones.
Els serveis es concentren en una franja situada a la façana nord-est, que permet un ús més flexible de l’espai.
El volum del bany ajudar a segregar visualment un àmbit més privat.
Entre les costelles de fusta que ajuden a travar l’estructura se situa la seqüència d’elements que equipa i articula l’habitatge: armari d’instal·lacions, llar de foc, accés, cuina, lavabo/rentadora, armari/taula de treball. En la part superior, la cambra d’instal·lacions longitudinal distribueix els traçats d’aigua, llum i climatització.
L’habitatge s’estructura com un únic espai que es va definint segons la seva relació amb l’exterior. Les obertures més acotades de la façana est i el bany, vinculades estretament a la funció a què responen, es contraposen a les grans obertures que s’obren al paisatge i l’incorporen a l’espai interior.
Una gran obertura, en la façana sud-oest, s’obre al jardí i a la posta de sol sobre la Cubeta de Móra: 4 fulles de 120 cm que s’amaguen dins els murs a banda i banda, fent desaparèixer els límits entre l’interior i l’exterior.
Una finestra gran a oest emmarca les postes de sol d’estiu, darrere d’una olivera en primer pla. El diàleg amb l’entorn com a estratègia de projecte.
Els elements exteriors combinen l’acer corrugat, que dibuixa la pèrgola i la tanca perimetral de la parcel·la, i la ceràmica recuperada en el paviment i els parterres del pati.
La pèrgola és l’expressió mínima dels rafals dels masos tradicionals. En l’espai exterior que correspon a l’extensió del menjador a través de la gran obertura, està protegida per persianes de fusta, que defineixen una doble façana en ser desplegades. La geometria dels elements verticals permet incorporar el banc de fusta entre les barres d’acer.
Un foc de camp, integrat al paviment exterior, proposa altres formes d’habitar l’entorn immediat.
El Pavelló Era s’ha construït amb un entramat de fusta lleuger, que incorpora l’aïllament continu en tota l’envolupant. La façana ventilada s’acaba amb una pell de taulers de fusta ciment, i la coberta ventilada amb les teules recuperades d’una antiga construcció que ocupava part de l’era.
Per la cara interior, els plafons de gran format de l’estructura s’acaben amb tricapa d’avet, o bé es revesteixen amb cartró-guix.
Evocant les plantes baixes dels masos tradicionals s’ha optat per un paviment continu de formigó.
Les peces ceràmiques esmaltades i de petit format incorporen un material propi de la nostra tradició constructiva, donant el contrapunt local a l’estètica industrial del pavelló. La calidesa de la fusta i de la ceràmica aporta una component domèstica a la resta de materials.
Juntament amb les mesures passives de la construcció, l’eficiència de les instal·lacions definirà la despesa energètica de l’edifici, tant pel que fa a les emissions de CO2 com pel consum d’energia final.
El Pavelló Era assoleix una A en la qualificació energètica d’emissions de CO2.
A l’hora de pensar a replicar aquest prototip, s’obre un món de possibilitats: combinar les diferents peces (l’espai comodí, l’estar, la cuina-menjador, el bany i l’habitació), amb la galeria de serveis com a constant, permet jugar a dissenyar el vestit a mida. Sense apartar la mirada de l’emplaçament, per provocar l’apropiació del paisatge que cerquem.
Poder dissenyar i construir els pavellons a mida, sense la rigidesa dels models estàndards, permet una adaptació més sensible al lloc.
S’han estudiat diferents formats, per assajar models més petits que puguin funcionar com a construccions complementàries d’una activitat principal.
El format més petit, el mínim. Pavelló per un hotel rural.
No hi ha res de nou en el discurs, però sí en l’àmbit d’aplicació, quan el que es pretén és implementar la teoria en un format i un tipus de construccions que pot ajudar a dotar d’infraestructura un territori en què el turisme encara no és un problema, i on encara som a temps de crear models sostenibles i regeneratius.
situació: Darmós, Ribera d’Ebre data: 2024
promotor: udeu arquitectura col·laboradors: Pau M. Just, Annabel Ribas, Alfredo Chero fotografia: Julio Ungidos construcció: udeu arquitectura
