Com sempre que abordem el projecte d’un nou habitatge, a la Cristina i a la Pilar els vam parlar de les virtuts de la façana ventilada.
A partir del text de l’Ignació Paricio, en La fachada de ladrillo (Ed. Bisagra, 2000), intentarem explicar-vos en què consisteix aquest sistema constructiu.
Antigament, la façana tradicional es construïa amb murs massissos que, gràcies al seu gruix, suportaven càrregues importants i garantien l’estanquitat i l’aïllament tèrmic: com més espessor, més inèrcia tèrmica, és a dir, major capacitat dels murs per acumular l’energia tèrmica, alliberant-la progressivament.
Les transformacions constructives que van tenir lloc durant el segle XIX, que buscaven economia i lleugeresa, van suposar la reducció de gruixos dels elements de façana i van introduir la ceràmica calada a les façanes, alhora que els edificis augmentaven alçada i volum.
Amb la difusió de les estructures porticades (formades per pilars i jàsseres) la façana va perdre la seva funció estructural i els gruixos encara es van poder reduir més. La relació entre els murs de tancament i l’estructura dels edificis no quedava resolta: calia que la junta fos oberta perquè els murs no entressin en càrrega, però també havia de ser tancada per no deixar passar l’aire ni l’aigua…
Amb el Moviment Modern, es va començar a introduir el concepte de façana multicapa.
LA FAÇANA CONVENCIONAL
Al nostre país, durant la postguerra, es consolida el que entenem com a façana convencional, formada per:
– fulla exterior de mig peu
– cambra d’aire (no ventilada)
– aïllament tèrmic (l’incorpora la normativa a partir de l’increment de preu de l’energia)
– fulla interior (envà) de 4-6cm de gruix
Aquesta solució constructiva, fruit d’una evolució no estudiada, presentava diferents mancances difícils de resoldre:
Problemes de protecció
La disposició de l’aïllament, adossat a la fulla exterior provoca:
Com més eficaç és l’aïllament tèrmic, majors són les diferències tèrmiques entre la fulla exterior i la fulla interior. Això fa més difícil el comportament solidari entre elles, provocant fissures en els punts més delicats.
Problemes d’estanquitat
– Els tancaments estan inserits en una estructura deformable:
– El perímetre dels buits no garanteix l’estanquitat
Problemes d’estabilitat
En el cas d’estructures porticades, un dels punts febles és la continuïtat de la fulla exterior per davant del forjat, amb plaquetes o bé maons retallats (la manca d’espai no permet que aquestes peces tinguin el gruix òptim).
Límits d’ús
Tot i acceptant les fissures i condensacions que aquest sistema constructiu genera, els problemes mecànics que es presenten a la llarga són difícils de solucionar.
La façana convencional no soluciona tres punts molt importants pel correcte funcionament dels tancaments exteriors:
LA FAÇANA VENTILADA
La façana ventilada té com a precedents el Cavity wall anglès i l’envà pluvial mediterrani. La composició multicapa es disposa exactament al revés que en la façana convencional:
– Fulla interior: forma part del conjunt solidari de l’edifici; pot ser de càrrega o només de tancament.
– Aïllament tèrmic (adherit a la fulla interior)
– Cambra d’aire ventilada (immediatament després de la fulla interior; 3cm<e<10cm)
– Fulla exterior (se n’ha de garantir el lliure comportament, degut a la seva exposició a la radiació solar, la seva esveltesa i la forma de ser suportada)
L’increment de preu de la façana ventilada respecte la façana convencional fa que moltes vegades no es contempli com a solució a adoptar, tot i l’eficiència constructiva i energètica que suposa.
En els estudis de façana per Ca la Pilar i Ca la Cristina s’està considerant construir amb façana ventilada, estructura de murs de càrrega i fulla exterior (revestiment) d’obra de fàbrica a cara vista o pedra natural. És per això que hem comparat el cost que, segons les bases de preus de l’ITEC (Institut de Tecnologia de la Construcció de Catalunya) , poden tenir les diferents solucions constructives:
