El procés de projecte s’inicia en front d’un paper en blanc. I quan el que tens entre mans és el projecte de teva casa, el paper sembla més blanc encara.No hi ha ningú (el client) que et posi límits, que et marqui unes pautes, que et digui que no a alguna cosa. Comences a dibuixar i li dónes tombs, i més tombs, i ningú t’atura.
Ho fas en hores que no són de feina, és clar. I passa el temps…
Aquest fet el volem il·lustrar amb les imatges que acompanyen aquest text. Són gairebé dos anys de reflexions al voltant de dues idees:
La primera versió del projecte de CASA NOSTRA girava entorn a un pati d’accés a la casa, una mena d’impluvium (tots els faldons de la coberta abocaven l’aigua en una bassa que funcionava com a regulador tèrmic), que estava en ombra (la hi feia la pròpia casa a partir de mig matí) i propiciava la ventilació creuada degut a la diferència de temperatura respecte a l’àmbit del jardí, orientat a sud-oest. Un pati en el que hi anirien plantes aromàtiques, molt vinculat a la cuina (una peça molt important d’aquesta casa).
Però la geometria resultant feia que la casa es tanqués sobre aquest pati, i que, per tant, no ho fes sobre el jardí, del que en cap moment en tenies un domini visual. A més a més, resultava molt complicat controlar l’assolellament de tota les parts de la casa que s’obrien al jardí, col·locar filtres.
D’aquesta manera, les prioritats a l’hora de passar a una segona versió es van invertir. Ara el projecte s’obria al jardí (desapareixia el pati d’accés) a través de porxos en planta baixa i de l’assecador de nous (premissa de projecte) en planta primera.
En paral·lel a l’estudi en planta de cada proposta, anem comprovant amb apunts en perspectiva com funcionen els espais interiors i les relacions que s’estableixen entre ells.
