Entre pins i alzines sureres, comencen les obres de Chez Bernard a Calella de Palafrugell.
L’orografia, l’orientació i la vegetació del lloc són els principals punts de partida del projecte. Una construcció senzilla de dos cossos de geometria regular i una piscina, i la part pavimentada indispensable per comunicar l’edifici amb el seu entorn, amb la principal voluntat de quedar ocultada pel bosc que l’envolta. Una mínima contenció de terres a la tanca est, per tal d’adaptar amb talussos suaus la trobada amb el terreny. Un únic color, el blanc, per a tots els paraments verticals de la casa, sòcols, tancaments i gelosies; i un altre color, el vermell de la ceràmica, per als paviments.
La integració dels volums amb la topografia de la parcel·la fa que en la planta d’accés s’ubiqui la zona de dia relacionada amb la terrassa que, per trobar-se en un punt elevat respecte al solar, gaudeix de les bones vistes des de la parcel·la; mentre que la planta inferior és ocupada per la zona de nit i comunica amb la plataforma de la piscina. El garatge se situa també en la planta inferior, i la rampa aprofita el desnivell original del terreny.
L’habitatge s’emplaça en un solar ple d’arbres, veí a una parcel·la de verd municipal. Segons normativa, cal respectar els arbres existents i si cal talar-ne algun ha de ser reposat.
Només un dels pins semblava ocupar, des d’un principi, l’espai a edificar. Però quan en Bernard va afirmar que aquest pi hauria d’anar fora, el Sergi va respondre amb un “potser no…”. Des d’aquell moment, vam tenir present la Casa de Vidre, la primera obra construïda per l’arquitecta Lina Bo Bardi (Sao Paulo, 1951).
Il était une fois… Així comença tot!
I aquest és el pi que, de moment i gràcies a un plec en façana (les estaques blaves marquen el replanteig del perímetre del pati), s’ha salvat de la tala per passar ha ser el leitmotiv del projecte.
Fa molt bona pinta!
Gràcies, Iago! El comentari, venint de tu, és encoratjador. Una abraçada!