La nova construcció en el sòl no urbanitzable pot esdevenir una oportunitat per a potenciar noves activitats econòmiques complementàries a les explotacions agràries.
I si capgirem la manera de pensar com construir en el rural?
Pensar diferent com habitar-lo. Donar lloc a un turisme de qualitat pot ser compatible amb les activitats del sector primari. Fer que nous vincles amb la natura, saludables i necessaris, puguin tenir lloc sense provocar alteracions irreversibles en el paisatge.
El camp s’ha tecnificat, de manera sensible i amb criteris sostenibles, cercant l’equilibri del lloc. L’arquitectura rural de grans dimensions, en certa manera, també ho ha fet.
La petita arquitectura, a l’escala del territori, ha quedat subjecta a l’existència de les construccions tradicionals, a l’herència de l’arquitectura vernàcula, que per senzilla i austera, ha arribat als nostres dies en un estat precari. El patrimoni cultural s’ha de conservar i preservar, quan es té. Però, i quan no en tenim?
I per què no fer-ho amb la construcció d’arquitectures mínimes, reversibles, eficients, sostenibles.
La construcció en sec permet treballar amb sistemes preindustrialitzats des del taller, obtenint una millor gestió de tot el procés, afavorint l’economia circular: fent-lo més eficient, optimitzant despeses i recursos i reduint la petjada ecològica.
Construccions industrialitzades, muntades íntegrament a taller. Fetes a mida, perquè l’estandarització dels processos ha substituir l’estandarització dels productes, i fa viable pensar què es necessita en cada cas, en cada lloc i en cada moment.
I si de la tradició recuperem conceptes com sostenibilitat energètica i economia circular? I si recuperem la reversibilitat que oferien la pedra seca o la tàpia?
Reivindicar l’economia circular, amb un cicle de vida que aposta per la reutilització de materials i productes, i per la màxima reducció del residu.
Treballar amb mesures passives i actives per a augmentar l’eficiència energètica, amb l’objectiu d’assolir el consum mínim, garantint les màximes condicions de confort. L’adaptació al lloc d’aquest producte estandarditzat, fruit de la industria i la globalització dóna joc per a utilitzar materials i elements propis de cada territori i establir vincles entre la construcció i el paisatge.
El paisatge domèstic es potencia i es reivindica amb la coexistència d’usos. Aquest marc productiu permet ampliar l’oferta per a un turisme de qualitat, sensible amb el territori, atret per un producte i una gastronomia locals i seduït per la desconnexió en un emplaçament exclusiu i comfortable.
col·laboradors: Itziar Molinero, Pau Martínez
En el desenvolupament d’aquest habitatge aïllat al Maresme s’ha donat prioritat a criteris…
