En arquitectura, les referències poden provenir de qualsevol àmbit. En el cas del projecte de CASA NOSTRA, una de les principals premisses sortiria del món del cinema, de la pel·lícula francesa Peindre ou faire l’amour, dirigida l’any 2005 per Arnaud i Jean-Marie Larrieu i protagonitzada, entre d’altres, pel vilanoví Sergi López.
Com podreu intuir en els talls que us hem preparat, un dels protagonistes de la cinta és la casa de camp: la Madeleine (Sabine Azema) i el William (Daniel Auteuil) són una parella que viuen a la ciutat, en un ambient de petita burgesia. Ell s’acaba de prejubilar, la seva filla se n’ha anat a estudiar a Itàlia i sembla que de cop disposen de temps lliure. La Madeleine ha sortit al camp a pintar. Quan planta el cavallet per pintar una posta de sol, apareix l’Adam (Sergi López), l’alcalde del poble, que és cec. A prop del prat on es troben hi ha una casa en venda. Després d’una curta conversa, l’Adam li mostra la casa a la Madeleine. A la primera ocasió que té, aquesta hi porta al William, que, com ella, queda prendat de la casa i decideix comprar-la…
De totes les parts de la casa que se’ns mostren, n’hi ha una que té una presència més forta que la resta: el que anomenen l’assecador de nous. Es tracta d’un exterior cobert, que, alliberat del seu ús original, ha passat a ser un espai privilegiat de l’habitatge.
Quan vam sortir del cinema, nosaltres també ens havíem enamorat… de l’assecador de nous. I tot i que es va convertir en un desig íntim (volíem un espai amb aquestes característiques a casa nostra), va passar a formar part del nostre imaginari, del nostre bagatge. I després d’incorporar un assecador de nous al projecte de CASA NOSTRA, inconscientment, vam introduir quelcom semblant al projecte del MAS DE MANOU.
