Pel projecte del MAS DE MANOU s’ha escollit l’aerotèrmia com a sistema de producció de fred i calor. Hem demanat als nostres col·laboradors d‘EFIENER Enginyeria que ens expliquin en què consisteix aquest sistema d’una manera entenedora.
Aerotèrmia, una alternativa no renovable però molt eficient
Per Sergi Martínez, d’EFIENER Enginyeria
S’ha vingut utilitzant als darrers anys el concepte d’aerotèrmia per referir-se al que des de fa més d’un segle es coneix genèricament com sistemes de refrigeració per expansió directa. Aquest tipus de sistemes, basats en el bombament de calor des d’un focus fred (aire exterior) a un altre de calent (interior de l’edifici) mitjançant un circuit frigorífic, poden ser principalment de tipus aire-aire, aire-aigua i aigua-aigua en funció del medi al qual s’aboca i des del que s’extreu la calor respectivament.
Més concretament, l’aerotermia és un sistema aire-aigua, que transfereix a l’aire exterior la calor extreta de l’aigua a refrigerar. Aquesta aigua refrigerada es fa circular per les unitats interiors (fancoils, terra radiant, radiadors, etc) encarregades de condicionar l’ambient de l’edifici. Anàlogament, si el que es vol a l’hivern és escalfar aigua en comptes de refredar-la, es pot invertir el cicle i el que obtenim és el que coneixem des de fa molts anys com a bomba de calor reversible.
A què ve doncs l’adopció del terme aerotèrmia aquests últims anys? Es poden adduir dos motius. El primer, per confrontar-la i diferenciar-la de la, també mal anomenada, geotèrmia, basada en el mateix principi que la aerotèrmia però substituint l’aire exterior pel terreny com a mitjà receptor de la calor. I el segon, per presentar com a nova, ecològica i sostenible davant el gran públic una tecnologia coneguda i utilitzada des de fa molts anys. Segurament els professionals del sector tenim part de culpa per haver acceptat aquesta denominació en comptes de la clàssica “bomba de calor aire-aigua” o fins i tot “bomba de calor aerotèrmica”.
Però que ningú es pensi que estem en contra d’aquesta tecnologia. Al contrari, no es pot negar que tant l’aerotèrmia / bomba de calor aire-aigua com també la geotèrmia no siguin sistemes molt eficients. Aportant-li un sol kW de potència elèctrica, aquests sistemes són capaços de retornar fins a quatre vegades aquesta potència en forma de calor (amb eficiències encara superiors a la geotèrmia), és a dir, ens estalviem tres kW respecte dels típics calefactors elèctrics, per exemple.
El rendiment d’aquests equips es superior al d’altres sistemes perquè no generen calor per ells mateixos, l’únic que fan es bombejar calor d’un lloc (focus fred) a un altre (focus calent) a partir de l’aportació d’una petita quantitat d’energia elèctrica al compressor. Però d’aquí, a qualificar-los de renovables, com ha fet la Unió Europea en les seves últimes directives sobre eficiència energètica i ús de l’energia, crec que si més no, és qüestionable. Només cal mirar les corbes de demanda de potència elèctrica a l’agost per posar-ho en dubte. Si ho fos, podríem qualificar, per analogia, gran part dels sistemes de climatització que trobem a Catalunya i Espanya com a renovables, i aquests sistemes “renovables” s’estarien emportant una part gens menyspreable de l’energia primària que importem anualment.
Per acabar-nos d’aclarir conceptes, el Sergi ens explica que “el terme aerotèrmia (aero) no respon a que la propagació de calor cap a l’interior de l’edifici sigui per aire, sinó que respon al fet que s’agafa calor de l’aire ambient exterior i es bombeja cap a l’interior. La propagació d’aquest calor a l’interior es pot fer per radiadors d’aigua, per terra radiant, per fancoils, etc.”
I pel que fa al rendiment, ens diu que el d’aquests equips “és superior al d’altres sistemes perquè aquests equips no generen calor per ells mateixos, l’únic que fan es bombejar calor d’un lloc (focus fred/aire exterior) a un altre (focus calent) a partir de l’aportació d’una petita quantitat d’energia elèctrica al compressor.”
Ara ja en sabem una miqueta més…
