Hi havia una vegada…
Ja fa més de set anys, conscients que la nostra professió ens permetia no haver d’estar condicionats a un lloc físic per desenvolupar-la i convençuts de la importància de la descentralització per l’equilibri del territori, ens vam proposar un projecte a mig (llarg?) termini: viure al poble. Vam escollir Darmós, un petit nucli rural del municipi de Tivissa, a la Ribera d’Ebre, envoltat de vinyes, oliveres i fruiters.
No va ser fàcil, però finalment vam aconseguir el solar que volíem. Quan arribes a Darmós, pel camí vell des de Móra la Nova (un caminet que passa entre camps de presseguers, cirerers, vinya i oliveres, canviant de colors i olors amb les estacions) aquest es plega pujant a mà esquerra fins a arribar a la cota del solar que queda elevat sobre la Cubeta de Móra.
El solar, delimitat pel gir que fa el camí a l’entrar a Darmós, i per la finca veïna en el seu costat nord, té una superfície a nivell de 728m2. Quan ho vam adquirir conservava les restes d’un vell paller i un cobert que guardava un atrotinat dos cavalls.
En els matins d’hivern, la boira s’instal·la sobre l’Ebre. Quan aquesta s’aixeca, des del solar es poden veure els nuclis de Móra la Nova i Móra d’Ebre, el castell de Miravet i una miqueta més lluny Rasquera. Com a teló de fons, la posta de sol després de la Picossa.
