Hem de combinar el treball de laboratori amb una mentalitat lúdica i viceversa. (Alvar Aalto)
Arran de la construcció de l’ajuntament de Säynätsalo, Alvar Aalto coneix l’illa de Muuratsalo al llac de Päijänne. S’acaba de casar amb l’Elissa Mäkiniemi i plegats decideixen comprar-hi el que serà l’emplaçament de la seva nova casa de vacances. L’obra d’aquesta casa esdevindrà un laboratori d’assaig de materials i experimentació constructiva.
Quan parla sobre la Casa Experimental, Alvar Aalto ens parla del joc i dels assajos que cal fer en cada projecte, en cada encàrrec, pel bé de la tècnica i de l’arquitectura. Us proposem una mirada a la casa a través dels elements que ell mateix analitza, seguint el fil de les pròpies paraules de l’autor.
EL JOC
Tot i trencar una llança per l’experimentació i per la part lúdica implícita en l’exercici de la professió, ho fa des del respecte al client i al rol de tècnic que correspon a l’arquitecte:
Només quan els components constructius d’un edifici, les formes que se’n dedueixen lògicament i el saber empíric s’acoloreixen amb el que podríem anomenar l’art del joc, estem en el camí correcte. La tècnica i l’economia han d’estar sempre en connexió amb l’encant enriquidor de la vida.
[…] la nostra casa experimental […] es construeix per divertiment del propi arquitecte, per als seus jocs. Però també per realitzar experiments seriosos, principalment per solucionar problemes que no es poden explorar en els encàrrecs normals.
Els edificis dels nostres clients inclouen sempre un cert percentatge de proves experimentals, d’una altra manera la corba de desenvolupament de la tècnica i de l’arquitectura es ressentiria: potser ni tan sols veuria la llum. L’experiment en els encàrrecs corrents no ha de sobrepassar un percentatge limitat, i dins sempre d’un càlcul de racionament judiciós. A la nostra pròpia ‘casa de jocs’ hem volgut provar alguna cosa el percentatge de racionalitat de la qual no pugui encara comprovar-se.
EL PATI
[…]Així, les parets del pati central estan dividides en aproximadament cinquanta camps diferents, on s’ha provat l’eficàcia de diversos materials ceràmics -maó, en mides i acabats de superfície diferents, rejuntats, etc.- L’experimentació de formes es combina sempre amb proves de durabilitat, quelcom amb el que els arquitectes estan acostumats a tractar dia rere dia. El mateix podem dir del revestiment del pati central, on any rere any, es provaran els diversos tractaments tècnics, des del de les superfícies esmaltades o pètries fins als efectes estètics o la resistència de plantes decoratives i molses.
EL FOC
[…] una fogata situada en el centre domina tot el grup d’edificis. Quant a la seva utilitat i caràcter acollidor, s’assembla a una foguera de campament en la qual el foc i el seu reflex sobre la neu transmeten a l’home una sensació agradable de calor, gairebé mística.
ELS REFERENTS
L’arquitectura d’Aalto és una síntesi, sobre la base del Moviment Modern imperant, de l’arquitectura vernacular finlandesa i els referents procedents d’altres cultures.
En paraules ara de l’Antonio Armesto (un dels millors professors que vam tenir durant la nostra etapa de formació a l’ETSAB), ens interessa la lectura que fa dels referents clàssics en el projecte. Tant pel que fa al paral·lelisme entre les estratègies d’aproximació al temple grec i a l’arribada a la casa des del llac de Päijänne, en un recorregut ascendent i en escorç:
[…] la manera en què s’accedeix a la casa ascendint des del llac s’assembla a l’itinerari de les vies sacres dels santuaris i acròpolis gregues.
Com per les analogies que estableix amb els àmbits domèstics:
Sense dir-ho, Aalto pren com a referència a la casa grega antiga, aquella que es defineix com un recinte que delimita la propietat familiar i protegeix el foc sagrat el significat del qual es refereix a la continuïtat, a la persistència de l’estirp en el lloc, a través dels déus Lares. […] En aquest tipus de casa, les habitacions es disposaven recolzades en un dels costats del pati i anaven afegint-se, formant una L, de vegades ocupant tres costats, en U. […] «Els nostres avantpassats seran sempre els nostres mestres» havia escrit ja en 1922.
Una intensa sensació d’interioritat s’associa a aquest pati. Si abans dèiem que la gran grandària aparent intervenia entre la naturalesa verge i la casa com a univers humà, el pati inverteix aquesta relació: la naturalesa vista des d’ell no és banal sinó colpidora, de manera que encendre aquí el foc és un acte sacramental, primordial, des del moment que revela sensiblement a la consciència la nostra posició relativa al món: «No habitem perquè haguem construït, més aviat construïm i hem construït en la mesura en què habitem…» dirà Heidegger per aquells anys.
Trobareu molta informació sobre la casa, però us recomanem les fonts utilitzades en la redacció del post:
Les fonts de les imatges que apareixen en el post:
Si voleu visitar la casa, trobareu informació a la web de l’Alvar Aalto Museo:
