Des que vam comprar el solar, han passat més de tres anys. Per circumstàncies personals i professionals, tot i anar desenvolupant el projecte de CASA NOSTRA, ens ho vam prendre amb certa calma. I quan ens van agafar les presses, les circumstàncies econòmiques no ens eren propícies: dos arquitectes volent ser autopromotors en plena crisi? Impossible!
Tot i amb això, anem fent passets, i aquest és el darrer…
Com cada primavera, l’any passat també ens va agafar el neguit de plantar noves espècies que fessin companyia al til·ler. I la cosa es va complicar:
Si volíem començar a poblar el jardí, calia saber a quin nivell quedaria el solar definitivament, és a dir, calia establir i marcar nivells.
Si volíem anivellar, havia d’entrar una màquina al solar, l’excavadora, a realitzar els moviments de terres… Calia també decidir quin tipus de terra utilitzaríem per reomplir el solar fins a assolir el nivell desitjat, que fos òptim per a, posteriorment, enjardinar.
Si no tocàvem les construccions existents, les restes del paller i el petit cobert, la superfície que ocupaven no quedaria anivellada… Calia enderrocar!!!
I seguint amb això d’embolicar als parents, vam trucar a Lluís González, de González-Insa, una empresa familiar dedicada al moviment de terres, transport d’àrids i obra civil.
En paral·lel, vam preparar la sol·licitud de llicència d’enderroc a l’Ajuntament de Darmós. El volum a enderrocar era petit (quatre parets i una part de sostre, en ruïnes) i no era necessari el projecte d’enderroc; només caldria pagar la taxa de tramitació per obres sense projecte. En la sol·licitud hi constava: el promotor, el contractista, l’emplaçament de l’obra i la declaració d’obres a realitzar, especificant-ne el volum i el pressupost.
Per tal de recuperar les teules i les peces de ceràmica manual, les vam retirar nosaltres, i les vam acopiar en un lloc segur abans que entrés la mixta a casa…
En un parell de dies va estar tot llest: van anivellar el terreny, amb aportació de terra vegetal; van enderrocar les restes de les construccions existents, i es va classificar la runa.
Vam haver de demanar permís per fer foc, ja que per vendre la ferralla (les restes d’un parell de carros que quedaven al paller, entre d’altres peces) s’havia de cremar la part de fusta perquè quedés el ferro net.
Aprofitant que podíem fer foc, vam quedar per esmorzar: pa torrat amb botifarra negra, cansalada, xai, uns tomàquets amanits i unes olivetes. Tot remullat amb un porronet de vi que va portar el Josep Maria!
El ferro ens el van robar aquella nit…
