Quan vam arribar al solar de CASA NOSTRA, quedaven dempeus les restes d’un paller i d’un petit cobert que amagava una petita sorpresa: un Citroën dos cavalls rovellat!
Les ruïnes eren com un mostrari de la construcció tradicional del lloc: pedra seca, murs de tàpia, arrebossats manuals amb base de calç, teules àrabs sobre bigues de fusta i canyissos, peces ceràmiques manuals i, d’intervencions posteriors, peces ceràmiques industrialitzades, de la bòbila del Mas de Manou, signades pel tiet Pepito (Josep Llauradó). No cal dir que aquest inventari s’utilitzarà com a material de projecte: la paret de pedra en sec es conservarà, les teules i els maons manuals s’han recuperat i es reutilitzaran, i una versió de l’arrebossat s’utilitzarà com a acabat de façana.
Mur de pedra seca: pedres sense tallar posades unes sobre les altres sense morter.
Mur de tàpia: tal com defineix l’Enciclopèdia Catalana, paret feta de terra pastada, eventualment barrejada amb calç, premsada en un encofrat simple anomenat tapiera i assecada a l’aire.
Arrebossat de calç, aigua i sorra: revestiment dels murs que, al ser la calç blanca, agafa el color dels àrids utilitzats propis de cada zona.
Dels fars del dos cavalls n’han de sortir les làmpades de la cuina. Però d’això ja en parlarem…
