Disseny museogràfic de l’exposició temporal Imatges per creure. Catòlics i protestants a Europa i Barcelona, segles XVI-XVIII al Saló del Tinell del MUHBA a la Plaça del Rei.
A partir d’un joc de taula, el TANGRAM, que proposa formar figures a partir d’unes peces donades, s’estableixen unes regles per disposar els elements museogràfics en l’espai del Saló del Tinell.
Mitjançant la superposició d’una trama ortogonal, que conté l’estructura principal i les instal·lacions, i una segona trama girada 45º, sobre la que es disposen els suports expositius en planta, es generen les diferents peces d’aquest tangram: quadrats i triangles de diferents mides, que van estructurant l’espai i definint els diferents àmbits de l’exposició.
tangram
substantiu masculí m jocs d’entreteniment jocs
Trencaclosques d’origen xinès constituït per un quadrat dividit en set formes geomètriques amb la combinació de les quals es poden construir diverses figures.
El recorregut d’anada i tornada resulta dirigit i pautat, com a metàfora de la religió que s’intentava imposar a base d’un adoctrinament que no permetia escapar del camí dibuixat. Aquest laberint es trenca en alguns punts, obrint-se als murs gòtics de la nau per deixar entreveure l’arquitectura que l’acull.
Les vitrines s’adapten a la geometria en planta de les diferents agregacions de mòduls expositius, bé com a elements lineals que acompanyen aquests mòduls, o bé com a peces en cantonada, ocupant el diedre format per dos panells.
La disposició dels diferents elements sobre aquesta doble trama permet jerarquitzar l’espai, dotant d’intensitat els trams del discurs que ho necessiten, i permeten el descans del visitant en alguns punts determinats que funcionen com a pulmons, petites places d’una estructura urbana de carrerons que es pleguen sobre si mateixos.
En contraposició a la densitat del contingut a exposar, el disseny dels suports expositius i del mobiliari auxiliar vol transmetre una imatge de lleugeresa i de modernitat. Els materials i els colors intenten donar el contrapunt a l’estètica severa dels gravats religiosos: panells de policarbonat muntats sobre bastidors de fusta, amb els retalls necessaris per encastar-hi les càpsules de metacrilat que emmarquen els gravats.
L’apartat La Bíblia gravada s’entén com una exposició dins l’exposició: un tram de galeria clàssica, més densa en obres i homogènia en el discurs, que posa èmfasi en les peces de la col·lecció Gelonch-Viladegut. Aquesta narració emmarcada substitueix el policarbonat per teixit tibat, alhora que incorpora el color violeta bordeus.
En aquest àmbit el recorregut l’acaben de definir els bancs, que se situen de manera central en la successió d’espais, perquè el visitant pugui fer una pausa contemplativa en l’apartat amb més densitat de gravats a paret.
La proposta museogràfica per a l’exposició Imatges per creure està formada per elements modulars, contemplant la possibilitat que el conjunt pugui ser itinerant.
Les estructures són desmuntables i fàcilment apilables per optimitzar l’espai del transport.
Les càpsules que emmarquen l’obra fan que aquesta pugui viatjar en les condicions òptimes.
situació: MUHBA, Barcelona data: 2017
promotor: Museu d’Història de Barcelona (MUHBA) col·laboradors: Olga Virtanen disseny gràfic: Run design, Pau Martínez Just i Olga Virtanen producció: Croquis fotografia: Julio Ungidos
