A la Unió Europea es calcula que els edificis consumeixen al voltant d’un 30% de l’energia final total.
Els amics d’Efiener ens expliquen què és i per què aviat serà obligatori tenir el certificat d’eficiència energètica dels nostres habitatges.
Per Sergi Martínez, d’EFIENER Enginyeria
És necessari promoure accions que vagin en la direcció de millorar l’eficiència energètica del parc d’edificis, tant dels l’existent com dels de nova construcció. La qualificació energètica d’edificis va encaminada precisament a reduir el consum dels edificis amb l’objectiu d’arribar a edificis amb un consum nul d’energia. El certificat esdevé una informació objectiva que aporta un valor afegit per aquells habitatges que durant la seva vida útil tindran un menor cost d’aprovisionament energètic afavorint-se la promoció d’edificis d’alta eficiència energètica i les inversions en estalvi d’energia.
Des de l’entrada en vigor l’any 2007 del Reial decret 47/2007 és obligatori posar a disposició dels compradors o usuaris dels edificis de nova construcció un Certificat d’Eficiència Energètica.
En aquest certificat, i a través d’una etiqueta d’eficiència energètica, s’assigna a cada edifici una Classe Energètica d’eficiència, que varia des de la classe A, per als energèticament més eficients, a la classe G, per als menys eficients, de forma similar a l’etiquetatge energètic dels electrodomèstics.
Actualment, s’està tramitant un reial decret que aprovarà el procediment bàsic per a la certificació energètica d’edificis construïts amb anterioritat al 2007. La data prevista per a la seva entrada en vigor encara no es definitiva, però hauria de ser durant els primers mesos del 2013. Aquest nou Reial Decret obligarà a que els edificis construïts abans del 2007 que es comprin o es lloguin hagin de disposar d’un certificat d’eficiència energètica.
En el cas d’habitatges de nova construcció, per a millorar la qualificació energètica a obtenir es poden plantejar mesures passives i actives.
són totes aquelles orientades a minorar la demanda d’energia,
com ara l’orientació de l’edifici per aprofitar al màxim l’acció del sol; l’aïllament de l’envolupant, tant tancaments exteriors opacs com semitransparents; els sistemes de control solar i l’ús de façanes o cobertes ventilades.
s’associen als sistemes que s’encarreguen de satisfer la demanda d’energia,
com per exemple els sistemes de generació de calor i de fred. D’aquests, els que fan augmentar el nivell en la certificació energètica són l’energia solar tèrmica, les calderes de biomassa o de condensació, les bombes de calor geotèrmiques, sistemes de climatització amb volum de refrigerant variable, sistemes combinats de calefacció i ACS amb bomba de calor, terres radiants, sistemes district heating, etc.
Com a mesures que es poden implementar a la rehabilitació d’edificis existents trobem sobretot la incorporació d’aïllament a l’envolupant de l’edifici, per la part interior o per la part exterior, la substitució de finestres per d’altres amb doble vidre i fusteria amb trencament del pont tèrmic, la substitució dels sistemes de generació per uns altres de més eficients, la instal·lació de panells solars tèrmics i calderes de biomassa o condensació, la protecció solar amb lames orientables, etc.
