tangram

Mitjançant la superposició d’una trama ortogonal, que conté l’estructura principal i les instal·lacions, i una segona trama girada 45º, sobre la que es disposen els suports expositius en planta, es generen les diferents peces d’aquest tangram: quadrats i triangles de diferents mides, que van estructurant l’espai i definint els diferents àmbits de l’exposició.

El recorregut d’anada i tornada resulta dirigit i pautat, com a metàfora de la religió que s’intentava imposar a base d’un adoctrinament que no permetia escapar del camí dibuixat. Aquest laberint es trenca en alguns punts, obrint-se als murs gòtics de la nau per deixar entreveure l’arquitectura que l’acull.

En contraposició a la densitat del contingut a exposar, el disseny de la museografia vol transmetre una imatge de lleugeresa i de modernitat. Els materials i els colors intenten donar el contrapunt a l’estètica severa dels gravats religiosos: panells de policarbonat òpal muntats sobre bastidors de fusta, amb els retalls necessaris per encastar-hi les càpsules de metacrilat que emmarquen els gravats.

L’apartat La Bíblia gravada s’entén com una exposició dins l’exposició: un tram de galeria clàssica, més densa en obres i homogènia en el discurs, que posa èmfasi en les peces de la col·lecció Gelonch-Viladegut. Aquesta narració emmarcada substitueix el policarbonat per teixit tibat, alhora que incorpora el color violeta bordeus.

La proposta museogràfica per a l’exposició Imatges per creure està formada per elements modulars, contemplant la possibilitat que el conjunt pugui ser itinerant: les estructures són desmuntables i fàcilment apilables per optimitzar l’espai del transport i les càpsules que emmarquen l’obra fan que aquesta pugui viatjar en les condicions òptimes.